{"id":686,"date":"2024-09-10T10:00:58","date_gmt":"2024-09-10T08:00:58","guid":{"rendered":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/?p=686"},"modified":"2025-07-23T15:03:56","modified_gmt":"2025-07-23T13:03:56","slug":"la-mente-humana-moldeada-por-el-mundo-material","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/2024\/09\/10\/la-mente-humana-moldeada-por-el-mundo-material\/","title":{"rendered":"La ment humana moldejada pel m\u00f3n material"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

El projecte <\/span><\/span>XSCAPE: Material Minds <\/span><\/i>estudia la interacci\u00f3 entre els mateials i la cognici\u00f3 de les persones<\/span><\/span><\/h3>\n

\"XSCAPE,La paraula ‘desfici‘ <\/em>sols existix en valenci\u00e0. Per a poder referir-se a este concepte en altres idiomes \u00e9s necessari utilitzar m\u00e9s d’una paraula. Altres exemples similars han fet que alguns investigadors es plantegen si les paraules que inventem influixen en la manera de processar la informaci\u00f3. Este tipus de difer\u00e8ncies culturals planteja, a la vegada, altres q\u00fcestions sobre les difer\u00e8ncies materials: \u00bfinfluix l’entorn materian en la manera d’entendre i processar la informaci\u00f3?<\/strong> El projecte \u2018XSCAPE: Material Minds\u2019 t\u00e9 com a objectiu comprendre com funcionen els nostres cervells quan interactuen amb el m\u00f3n material,<\/strong> constru\u00eft pels humans, per a qu\u00e8 altres \u00e0rees d’estudi o altres tecnologies puguen aplicar este coneixement. Segons explica un dels investigadors principals del projecte \u2013expert en diversitat i la evoluci\u00f3 de la complexitat social de la poblaci\u00f3 humana\u2013 Johannes M\u00fcller, el coneixement que resulte d’este estudi podria ajudar a detectar quan les persones estan sent manipulades en interactuar amb el m\u00f3n material.<\/strong> “La ciutadania podria beneficiar-se per a, en societats democr\u00e0tiques, ser conscients de dites manipulacions en motors de recerca, la televisi\u00f3 o les xarxes”, afig l’arque\u00f2leg.<\/span><\/p>\n

XSCAPE \u00e9s un projecte finan\u00e7at pel programa Synergy Grants del Consell d’Investigaci\u00f3 Europeu<\/a> <\/strong> (ERC-SYG, por les sues sigles en angl\u00e9s). Combina l’arqueologia, la neuroci\u00e8ncia visual i els estudis basats en simulacions.<\/strong> A m\u00e9s de M\u00fcller, prodessor  a l’Institut de Prehist\u00f2ria i Protohist\u00f2ria Arqueol\u00f2gica de la Universitat de Kiel, lideren el progecte Luis M. Mart\u00ednez Otero, investigador de NeurotechEU des de l’Institut de Nueroci\u00e8ncies (centre mixt de la UMH i el CSIC); Andy Clark, professor de Filosofia Cognitiva a la Universitat de Sussex; i el coordinador Felipe Criado-Boado, professor d’investigaci\u00f3 i director de l’Institut de Ci\u00e8ncies del Patrimoni a Santiago de Compostela (INCIPIT-CSIC).<\/span><\/span><\/p>\n

Durant la seua visita a l’Institut de Neuroci\u00e8ncias, els experts van explicar que les tres \u00e0rees -neuroci\u00e8ncia, filosofia i arqueologia- estan treballant juntes per poder entendre els cambis d’\u00fas i d’estil en els materials de construcci\u00f3 i aix\u00ed, a la vegada, desenvolupar una guia sobre el comportament perceptiu que pot produir models interns de comportament basats en la materialitat.<\/strong> Segons Criado-Boado, en arqueologia ‘materialitat’ no t\u00e9 per qu\u00e8 referir-se a materials cient\u00edfics o de construcci\u00f3. “L’arqueologia tracta tipus molt espec\u00edfics de materials. Per exemple, si parlem de la hist\u00f2ria de l’art o de la hist\u00f2ria de l’arquitectura, podem estar parlant d’art, grans obres d’art, grans edificis i similars”, afig Felipe Criado-Boado. Luis Mart\u00ednez afig com a exemple els tatuatges corporals, un altre tipus de materialitat que podria ser considerada per a estudi.<\/span><\/p>\n

\"XSCAPE,

XSCAPE: Material Minds | @xscape_project<\/a> <\/p><\/div>\n

Segons Luis M. Mart\u00ednez, XSCAPE arranca la seua segona fase:<\/strong> “Ara estem comen\u00e7ant amb el treball etnogr\u00e0fic i amb casos pr\u00e0ctics en comunitats ind\u00edgenes”. Actualment, estan treballant en cinc punts diferents d’Europa, \u00c0frica i Am\u00e8rica per a estudiar, mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de seguiment ocular o eye-tracking, com les persones aut\u00f2ctones de diferents llocs observen un mateix objecte: qu\u00e8 \u00e9s el primer que veuen, a qu\u00e8 presten m\u00e9s atenci\u00f3, quant de temps dediquen als detalls m\u00e9s menuts… A partir de l’estudi del moviment dels ulls sobre l’objecte en q\u00fcesti\u00f3, els investigadors utilitzen la Red Bayesiana<\/a><\/strong> per a convertir estos moviments aparentment aleat\u00f2ris en patrons cognitius. \u00c9s a dir, investiguen mitjan\u00e7ant l’observaci\u00f3 d’un objecte si la cultura i els materials utilitzat a cada llos influixen en la manera de processar la informaci\u00f3 que percebem.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"XSCAPE\"

Summary of our results showing that the pattern of spontaneous exploratory eye movements gradually transits from the earliest to the latest pots. | https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41598-019-39661-w <\/p><\/div>\n

Este projecte ERC-SYG t\u00e9 una duraci\u00f3 de sis anys (2021-2027). L’objectiu de l’ERC \u00e9s refor\u00e7ar l’excel\u00b7l\u00e8ncia, el dinamisme i la creativitat de la investigaci\u00f3 europea com a resposta davant l’ambici\u00f3 de canviar a un model econ\u00f2mic basat en un creixement intel\u00b7ligent, sostenible i inclusiu.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El projecte XSCAPE: Material Minds estudia la interacci\u00f3 entre els mateials i la cognici\u00f3 de les persones
\nLa paraula ‘desfici‘ sols existix en valenci\u00e0. Per a poder referir-se a este concepte en altres idiomes \u00e9s necessari utilitzar m\u00e9s d’una paraula. Altres exemples similars han fet que alguns investigadors es plantegen si les paraules que inventem influixen en la […]<\/p>\n","protected":false},"author":24743,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[228],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/686"}],"collection":[{"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/24743"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=686"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/686\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=686"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=686"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/neurotecheu.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=686"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}