El projecte XSCAPE: Material Minds estudia la interacció entre els mateials i la cognició de les persones

La paraula ‘desfici‘ sols existix en valencià. Per a poder referir-se a este concepte en altres idiomes és necessari utilitzar més d’una paraula. Altres exemples similars han fet que alguns investigadors es plantegen si les paraules que inventem influixen en la manera de processar la informació. Este tipus de diferències culturals planteja, a la vegada, altres qüestions sobre les diferències materials: ¿influix l’entorn materian en la manera d’entendre i processar la informació? El projecte ‘XSCAPE: Material Minds’ té com a objectiu comprendre com funcionen els nostres cervells quan interactuen amb el món material, construït pels humans, per a què altres àrees d’estudi o altres tecnologies puguen aplicar este coneixement. Segons explica un dels investigadors principals del projecte –expert en diversitat i la evolució de la complexitat social de la població humana– Johannes Müller, el coneixement que resulte d’este estudi podria ajudar a detectar quan les persones estan sent manipulades en interactuar amb el món material. “La ciutadania podria beneficiar-se per a, en societats democràtiques, ser conscients de dites manipulacions en motors de recerca, la televisió o les xarxes”, afig l’arqueòleg.

XSCAPE és un projecte finançat pel programa Synergy Grants del Consell d’Investigació Europeu  (ERC-SYG, por les sues sigles en anglés). Combina l’arqueologia, la neurociència visual i els estudis basats en simulacions. A més de Müller, prodessor  a l’Institut de Prehistòria i Protohistòria Arqueològica de la Universitat de Kiel, lideren el progecte Luis M. Martínez Otero, investigador de NeurotechEU des de l’Institut de Nuerociències (centre mixt de la UMH i el CSIC); Andy Clark, professor de Filosofia Cognitiva a la Universitat de Sussex; i el coordinador Felipe Criado-Boado, professor d’investigació i director de l’Institut de Ciències del Patrimoni a Santiago de Compostela (INCIPIT-CSIC).

Durant la seua visita a l’Institut de Neurocièncias, els experts van explicar que les tres àrees -neurociència, filosofia i arqueologia- estan treballant juntes per poder entendre els cambis d’ús i d’estil en els materials de construcció i així, a la vegada, desenvolupar una guia sobre el comportament perceptiu que pot produir models interns de comportament basats en la materialitat. Segons Criado-Boado, en arqueologia ‘materialitat’ no té per què referir-se a materials científics o de construcció. “L’arqueologia tracta tipus molt específics de materials. Per exemple, si parlem de la història de l’art o de la història de l’arquitectura, podem estar parlant d’art, grans obres d’art, grans edificis i similars”, afig Felipe Criado-Boado. Luis Martínez afig com a exemple els tatuatges corporals, un altre tipus de materialitat que podria ser considerada per a estudi.

XSCAPE: Material Minds | @xscape_project 

Segons Luis M. Martínez, XSCAPE arranca la seua segona fase: “Ara estem començant amb el treball etnogràfic i amb casos pràctics en comunitats indígenes”. Actualment, estan treballant en cinc punts diferents d’Europa, Àfrica i Amèrica per a estudiar, mitjançant la tècnica de seguiment ocular o eye-tracking, com les persones autòctones de diferents llocs observen un mateix objecte: què és el primer que veuen, a què presten més atenció, quant de temps dediquen als detalls més menuts… A partir de l’estudi del moviment dels ulls sobre l’objecte en qüestió, els investigadors utilitzen la Red Bayesiana per a convertir estos moviments aparentment aleatòris en patrons cognitius. És a dir, investiguen mitjançant l’observació d’un objecte si la cultura i els materials utilitzat a cada llos influixen en la manera de processar la informació que percebem.

Summary of our results showing that the pattern of spontaneous exploratory eye movements gradually transits from the earliest to the latest pots. | https://doi.org/10.1038/s41598-019-39661-w 

Este projecte ERC-SYG té una duració de sis anys (2021-2027). L’objectiu de l’ERC és reforçar l’excel·lència, el dinamisme i la creativitat de la investigació europea com a resposta davant l’ambició de canviar a un model econòmic basat en un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu.