Quan la ciència, la tecnologia i les humanitats es troben, sorgeixen debats ètics i morals sobre fins on podem arribar i fins on hauríem d’arribar amb els avanços científics i tecnològics. A aquestes i altres qüestions s’ha enfrontat Jesús Limens, estudiant del Programa de Doctorat en Neurociències, en l’Escola d’Estiu que ha tingut lloc a la Universitat de Bonn amb el títol Trust me! Neural Networks, Manipulation, and Ethics (Confia en mi! Xarxes Neuronals, Manipulació i Ètica).

Limens és un doctorand que prové del món de la física i ara investiga en l’àrea de la neuromodulació mitjançant ultrasons i l’estimulació cerebral no invasiva. Una àrea d’investigació en què els dilemes ètics i morals estan a l’alça.

Jesús, per què vas decidir sol·licitar la plaça per assistir a aquesta Escola d’Estiu a Bonn?

R: Principalment perquè em va semblar que tractava un tema que ací no treballem molt. I al final, de manera directa o indirecta, tot desenvolupament o avanç que es fa en la ciència té una implicació en algun pacient i, si volem ser correctes i ètics, hi ha certs dilemes que ens hem de plantejar amb temps.

Creus que l’escola d’estiu ha complit amb les teues expectatives?

R: Sí, sobradament. Sobretot, perquè jo mai m’havia enfrontat a certs temes dels quals es va parlar. Ni me’ls hauria plantejat. A més, quasi tots els assistents eren estudiants de la branca d’humanitats i va ser molt interessant adonar-me de coses que veiem molt llunyanes, però que realment són ací.

Per exemple, hi va haver tres xarrades que van girar al voltant de la manipulació, què és, com es definix, com pot produir-se, etc. Al principi, sembla un tema aïllat, introductori potser, però després ve l’important: si es comercialitzen cascos que estimulen el cervell per ajudar-te, per exemple, a dormir, a ser més creatiu o a decidir quin camí seguir per arribar d’un punt a un altre, què passa quan tu tens monitorada l’activitat cerebral d’una població, a més de la seua ubicació i tot? Que qui controla aquestes dades té tota la teua informació, no les teues cookies, sinó la teua manera de ser a la seua disposició. Ací el risc d’una manipulació massiva és molt més alt.

Has parlat de manipulació com un dels riscos de certs avanços tecnològics, se’n van tractar altres durant l’escola d’estiu?

R: Sí. També es va parlar de la discriminació que pot provocar el tindre o no accés a aquests recursos que es desenvolupen i, al seu torn, la bretxa de recursos entre els qui poden permetre-se’ls i els qui no. És a dir, primer està el fet que un el té i l’altre no, però després, a més, està el fet del que pot fer qui el té, que el qui no el té no pot fer.

I, després de plantejar-vos aquest tipus de dilemes ètics i morals, vau arribar en algun moment a algun tipus de conclusió?

R: Una conclusió com a tal, no. Però sí que diria que vam marxar amb una opinió comuna, és que hi ha moltes oportunitats amb aquesta tecnologia, però molta gent allà es qüestionava si sobre la necessitat d’alguns d’aquests avanços.

Com a persona que es dedica a la neuromodulació sinàptica, crec que potenciar la neurotecnologia no és un problema. Però ha de ser per un bé d’interés públic, encara que l’empresa pública també supose un risc.

Jesús, tots aquests debats i temes, com es van treballar?

R: Tots els dies van tindre una estructura similar, al matí teníem fins a tres xarrades relacionades amb la intel·ligència artificial, la neurotecnologia i sobre dilemes ètics i filosòfics. No obstant això, una de les coses que més destacaria de les xarrades són les rondes de preguntes. Sempre preguntava molta gent i fins i tot les xarrades menys interessants acabaven sent molt actives.

Després teníem treballs en grup. De fet, la representació teatral que et comentava forma part d’una activitat que van anomenar l”Ideathon’, en què cada grup havia de plantejar els dilemes ètics i morals relacionats amb un dispositiu neurotecnològic innovador.

Finalment, creus que aquest tipus d’activitats o formacions són necessàries?

R: Completament. Crec que aquest tipus d’activitats tracten una part de la ciència a la qual no ens enfrontem del tot. A més, considere que qualsevol persona mereix i ha de… fixa’t, preferisc la paraula mereixer, un tipus d’educació o instrucció ètica d’aquest estil. Recomane i anime la gent a formar-se i aprendre de neuroètica.