Amb l’objectiu d’explorar la neuroanatomia virtual, aprendre tècniques d’exploració clínica i treballar amb tecnologies com l’electroencefalografia, el seguiment ocular i la realitat virtual, la Universitat de Medicina i Farmàcia Iuliu Hațieganu de Cluj-Napoca, membre de NeurotechEU, ha organitzat la Winter School de Neurotecnologia Clínica del 23 al 26 de febrer. Des de l’aliança europea NeurotechEU es descriu la Neurotecnologia Clínica com la integració de sistemes d’intervenció i monitoratge en els canals digitals de salut cerebral per a l’atenció al pacient. A més, l’Aliança considera la Neurotecnologia Clínica com una de les àrees clau en les quals s’aborda la neurotecnologia.

La beneficiària de la plaça coberta per la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) per a esta Winter School és Chiara Nappi, estudiant del Programa de Doctorat en Neurociències, a l’Institut de Neurociències (IN), centre mixt de la UMH i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Nappi, qui està en el seu últim any de doctorat, ens explica la seua experiència.

Chiara, abans d’esta Winter School havies sentit parlar del concepte de neurotecnologia clínica?
Realment no. Era una cosa abstracta, basada en el que havia llegit. Tanmateix, després d’esta escola, definiria la Neurotecnologia Clínica com les eines tecnològiques que es posen a disposició tant del personal clínic mèdic com dels pacients.

Aleshores, tractant-se d’un concepte desconegut per a tu, per què vas decidir sol·licitar la plaça en este programa?
Ara que estic acabant el meu doctorat, volia poder valorar el fet de passar a la part un poc més traslacional, diguem-ne, a la clínica aplicable. Ara mateix, el meu treball d’investigació gira entorn del dolor, i haver tingut l’oportunitat d’endinsar-me en la part clínica i descobrir com funciona realment el tracte amb el pacient —què es fa, els tipus de proves, què s’avalua, la interpretació de les dades, etc.— és una manera d’obrir-me portes i conéixer noves opcions per a la meua carrera després del doctorat. Podria dir que volia explorar l’aplicació clínica de distintes eines tecnològiques.

Com estava organitzada esta Winter School?
El programa va durar quatre dies i cada dia vam tindre tres sessions diferents. Vam tindre sessions centrades en la neuroplasticitat, en com afecta el context cultural en la cognició de l’individu; també vam tindre una sessió de neuroanatomia, una altra en què ens van explicar què són els electroencefalogrames i com s’interpreten, i en una altra vam descobrir algunes tècniques de neurorrehabilitació.
També vam tindre sessions pràctiques; de fet, una de les coses que més em va agradar va ser que tot el que vèiem en la teoria ho vèiem després aplicat amb un pacient. En algunes sessions vam poder provar jocs virtuals que s’adapten als pacients com a exercicis de neurorehabilitació després d’haver patit un ictus, per exemple.

Destacaries alguna de les sessions per damunt de les altres?
Definitivament, l’última sessió, la que tractava sobre la neurorehabilitació. Va coincidir que una de les companyes havia tingut un accident fa uns anys i, com a conseqüència, havia sigut sotmesa a algunes de les tècniques que vam veure al llarg dels quatre dies. Ella mateixa va demanar poder explicar la seua història i, a més del gran missatge de força que va compartir amb nosaltres, ens va ensenyar proves seues perquè poguérem identificar de quin tipus eren i fins i tot analitzar-les, tal com havíem vist en les sessions teòriques prèvies.
Una altra sessió que em va agradar molt va ser la de neuroanatomia. Encara que la sessió teòrica va ser un poc densa, en la pràctica vam usar ulleres de realitat virtual per a, diguem-ne, navegar per dins del cos. Podíem moure qualsevol part del cos, com llevar un tros de crani o apartar una vena per a veure què hi ha darrere. Això va ser increïble.

Tu coneixies les tècniques que us van ensenyar allí?
No a nivell clínic. Jo he aprés moltes coses. Encara que hui no puga fer un encefalograma per mi mateixa, ara sé per on començar a interpretar-lo. A més, com que els assistents érem de perfils diferents, crec que això també va ajudar al fet que el nivell, malgrat no quedar-se en una introducció sense més, fóra assequible per a tots. Diria que tots ens vam quedar, almenys, amb les coses principals.

Finalment, Chiara, diries que esta Winter School ha complit amb les teues expectatives?
Totalment. Ha sigut molt interessant. He aprés un munt de coses noves, però moltíssimes. I no només pel que fa a la part, diguem-ne, didàctica en si, sinó també a la social. A nivell de networking, a mi m’ha agradat molt també. De fet, m’hauria agradat molt haver aprofitat més oportunitats com esta al llarg del meu doctorat.