Cristina Polo, estudiant de NeurotechEU: “Hi ha molta gent de diferents àrees treballant en el mateix, amb un mateix objectiu”

26 de juny 2024

La Universitat de Reykjavík –membre de l’aliança NeurotechEU– va celebrar el maig passat la Summer School on  EEG Functional Connectivity 2024 

Cristina Polo i Paula Soriano són estudiants del Programa de Doctorat en Tecnologies Industrials i de Telecomunicació (TECNIT) de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH). Ambdues van assistir al maig de 2024 a la Summer School on EEG Functional Connectivity 2024 de NeurotechEU, celebrada en la Universitat de Reykjavík. Esta activitat va tindre com a objectiu que els estudiants adquiriren les habilitats essencials per a analitzar i comprendre les complexitats dinàmiques del cervell humà mitjançant l’ús de l’electroencefalografia (EEG).

Paula Soriano i Cristina Polo (esq. a dreta), estudiants del Programa de Doctorat en Tecnologies Industrials i de Telecomunicació durant la seua estada en Reykjavik

Cristina Polo és graduada en Enginyeria Mecànica i Enginyera Electrònica Industrial i Automàtica i màster en Automàtica i Robòtica. Actualment forma part del grup d’investigació Brain Machine Interface Systems Lab (BMIsLab) de la UMH on duu a terme la seua labor investigadora sobre el desenvolupament de BMI per al control, disseny i construcció d’exoesquelets. “En un futur m’agradaria continuar treballant en la branca de la Neurociència ja que és un camp que m’apassiona i que considere que encara queda molt per descobrir i investigar”, ens compta la doctoranda Polo.

Per part seua, Paula Soriano és graduada en Enginyeria Biomèdica i va cursar el màster en Robòtica de la UMH, on “la investigació en robòtica mèdica és molt potent”, segons la doctoranda. Actualment, realitza la seua tesi sobre la investigació en BMI per a controlar exoesquelets i poder ajudar als altres amb el seu treball. En un futur li agradaria contribuir al fet que les BMI formen part d’una teràpia comuna i habitual als hospitals.

Després de tres dies d’aprenentatge immersiu en l’Institut d’Enginyeria Biomedicina i Neural de la Universitat de Reykjavík –que coincidiren amb la sèptima reunió del Consell de Rectors de NeurotechEU–, les doctorandes ens compten la seua experiència.

 

Què els va fer decidir-se a sol·licitar una de les places?

Paula: A mi em va cridar molt l’atenció el fet de tractar la connectivitat cerebral, ja que en el nostre laboratori és una cosa que no treballem i que no veiem diàriament, per la qual cosa complementa la meua formació en EEG. 

 

Com descriurien en tres paraules la seua experiència en la Summer School?

Cristina: Et diria: intens, enriquidor i divulgatiu.

Paula: Per a mi va ser sorprenent, valuós i repetisc divulgatiu. Sorprenent, perquè tot era molt diferent, inclosa la ciutat en si; i valuós perquè ens hem portat algunes idees que aplicar i provar ací.

 

Paula, es referix als equips de què disposen?

No sols l’equip, sinó el que tractava el curs. És un tema que no té res a veure amb el que nosaltres treballem en general.

 

Hi ha alguna cosa del curs que els sorprenguera? Alguna cosa que no esperaren?

Cristina: A mi que va agradar molt l’estil de les instal·lacions que tenen. Jo em dedique també a impressió 3D i les seues instal·lacions estan molt més avançades. A més, ells també treballen amb el que és la part de EEG, com nosaltres també treballem amb una part del que és el disseny. Llavors t’adones que tenen vies paral·leles de treball, no sols se centren en la neuro, sinó que també en el disseny. I això em va agradar molt.

Paula: A mi em va xocar molt una espècie de plataforma que han creat per a simular el vertigen en la gent i poder detectar algunes patologies que, en persones amb alteracions cognitives, són difícils de detectar.

 

En què consistix eixe ‘simulador’?

Paula: Diguem que una persona es col·locava en la plataforma i a través d’una pantalla veien com si estigueren en una barca. La plataforma es movia al ritme de les ones que movien la barca. Però arribava a un punt en el qual la plataforma es parava i, no obstant això, la persona es continuava movent. I va haver-hi gent que es va pujar i ho va provar i era bastant xocant que usaren un simulador de moviment per a detectar el Parkinson i marejos per moviment, per exemple, en persones que treballen en vaixells.

 

El curs, com estava organitzat?

Cristina: Els tres dies començaven amb unes primeres hores més teòriques i després teníem les sessions pràctiques relacionades amb la teoria que havíem vist.

Paula: El primer dia vam tindre un workshop sobre el capell de EEG que ells utilitzen. Ens dividim en dos grups i mentres uns estàvem en el taller, la resta visitaven les instal·lacions i després, al revés.

 

Sobre el capell que comenta, quin és el que vau provar?

Paula: Es tracta d’un ANT Neuro i concretament, usem el model waveguard™net. És una espècie de xarxa que conté els elèctrodes, els quals són humits i funcionen mitjançant una solució salina.

Capell d’encefalograma ANT Neuro usat durant la Summer School 0n EEG Functional Connectivity 2024 en la Universitat de Reykjavík 

Van poder usar el capell des del primer dia?

Cristina: Sí, però en general el segon dia va ser molt més pràctic. Vam poder ‘toquetejar’ el capell i els seus equips amb més temps. Diguem que ens van donar uns exercicis que dur a terme i podíem anar provant, tu ho anaves fent i ells t’anaven ajudant.

Paula: Sí. Fins que al final tot el que t’havien anat comptant al matí ho construïes.

 

La Summer School, els ha fet replantejar-se la trajectòria de la seua carrera? O ha influït d’alguna manera en les seues metes a llarg termini?

Cristina: A mi em va agradar el clima de treball que hi havia; una cosa amb la qual m’agradaria seguir en contacte. Hi ha molta gent de diferents àrees treballant en el mateix, amb un mateix objectiu. La Summer School és una experiència que recomanaria a tothom més enllà d’estudiants i professors relacionats amb la Neurociència. És realment apassionant veure com hi ha tantes persones lluitant per entendre i desxifrar el complex mecanisme que tenim dins del nostre cap.

Paula: En el meu cas, jo repetisc el que he esmentat abans: les idees que em van sorgir sent allí. No com replantejar-me la meua carrera a llarg termini, però sí com a coses en les quals treballar o provar. A més de les classes impartides, el fet de conéixer a persones de diferents llocs dedicant-se a branques tan variades de la neurociència és molt enriquidor i aporta grans idees.