El passat 13 de maig de 2025, va tindre lloc el Simposi Advancing Neurotechnology – Bridging Brains, Machines and Society organitzat per la Universitat de Bonn (Alemanya) i la Universitat Europea del Cervell i la Tecnologia – NeurotechEU. Amb l’objectiu de crear un espai de discussió sobre la neurotecnología i els seus diferents aspectes, este esdeveniment a reunit a un grup de científics rellevants de les diferents universitats membres de l’Aliança NeurotechEU.
La trobada ha comptat amb la ponència de dos investigadors de la UMH. Baix el títol “Desenrotllament de circuits sensorials: la interacció entre l’activitat espontània i els programes transcripcionals” ha participat en el simposi la professora d’investigació i vicedirectora de l’Insitut de Neurociències, centre mixt de la UMH i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Guillermina López-Bendito. D’altra banda, l’investigador de l’Institut d’Investigació en Enginyeria d’Elx I3E-UMH i catedràtic de la UMH, José María Azorín, ha participat amb una ponència titulada “Interfícies cervell-màquina impulsades per IA per a la neurorrehabilitació amb exoesquelets”.

Guillermina López y Jose María Azorín en el Simposio de NeurotechEU: Advancing Neurotechnology – Bridging Brains, Machines and Society

De izquierda a derecha: Abdel el Manira, Guillermina López y Robert Harris

Juntament amb López-Bendito, la primera sessió del simposi, titulada ‘Nuerociència clínica I fonamental’ ha sigut coberta per Robert Harris del Departament de Neurociència Clínica i Abdel el Manira del Departament de Neurociències, els dos del Karolinska Institutet. Per part seua, la Dra. López-Bendito ha presentat davant les altres universitats membres de NeurotechEU el treball realitzat en els últims anys en el seu laboratori, com, per exemple, haver desenvolupat models en ratolí per a registrar l’activitat espontània i evocada en les neurones, el tàlem i l’escorça cerebral abans del naixement. López Bendito ha exposat la necessitat de continuar desenvolupat tecnologies amb les quals poder estudiar amb més profunditat i millor detalle els processos que tenen lloc en moments primerencs del desenrotllament dels circuits sensorials. Per exemple, proposa l’ús d’IA per a establir correlacions entre l’activitat elèctrica de la neurones i el conjunt de gens que s’expressen en els diferents moments al llarg del desenvolupament i la maduració del cervell.

De izquierda a derecha: Dafin Muresanu, Jeremie Dequidt, Jose María Azorín y Paolo Gargiulo.

Jose María Azorín ha format part de la tercera sessió del simposi, titulada “Neurotechnology for health”. Sota el títol “AI-powered brain-machine interfaces for neurorehabilitation with exoskeletons”, Azorín ha explicat com es pot usar l’exoesquelet com a Interfície Cervell-Màquina (BMI, per les seues sigles en anglés) per a la neurorrehabilitació. La idea és crear un model que, registrant senyals electroencefelogràfiques , detecte la intenció de l’usuari d’iniciar la marxa o detindre-la i que, fins a nova orde, mantinga l’estat en que es troba. D’esta manera el subjecte pot estar en marxa, sense necessitat d’una atenció constant, fins que una nova intenció de ‘relax’ siga detectada per l’electroencefalograma. Al costat d’ell, esta tercera sessió del simposi ha sigut impartida per Dafin Muresanu del Departament de Neurociències de la Universitat de Medicina i Farmàcia Iuliu Hatieganu a Cluj-Napoca; Jeremie Dequidt, del Centre d’Investigació-Cristall en Ciència de la Computació de la Universitat de Lilla, i Paolo Gargiulo, de l’Insitut d’Enginyeria Biomèdica i Neuronal de la Universitat de Reykjavik.

L’aliança europea NeurotechEU busca aportar a la comunitat científica un centre d’educació superior i investigació centrat en la neurotecnología, amb l’objectiu de posar solució a problemes de salut relacionats amb la neurociència i la salut mental mitjançant tecnologies de frontera. A més de la UMH, l’aliança NeurotechEU està formada per altres set universitats: la Universitat de Radboud (Països Baixos), l’Institut Karolinska (Suècia), la Universitat de Bonn (Alemanya), la Universitat del Bòsfor (Turquia), Universitat de Medicina i Farmàcia Iuliu Hatieganu a Cluj-Napoca (Romania), la Universitat de Lilla (França) i la Universitat de Reykjavík (Islàndia).