La variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV, per les seues sigles en anglés) és la variació en el temps que transcorre entre els batecs del cor. Però, quina relació té l’HRV amb la Psicofisiologia Aplicada i el Biofeedback? La psicofisiologia aplicada és l’estudi de la modificació conscient de processos fisiològics, mentre que la bioretroalimentació, comunament coneguda com a Biofeedback, és el procediment tècnic mitjançant el qual una persona controla reaccions fisiològiques normalment involuntàries. Amb l’objectiu de respondre a esta qüestió i d’aprendre a aplicar estos coneixements en la pràctica clínica, tres universitats de l’Aliança NeurotechEU —Háskólinn í Reykjavík, Radboud University i Karolinska Institutet— han organitzat l’Escola d’Estiu Applied Psychophysiology and Biofeedback: Translating Evidence into Practice, amb una part en línia i una altra de presencial.

L’estudiant del Programa de doctorat en Esport i Salut María S. Bonmatí ha assistit a esta formació amb l’objectiu d’enfortir el seu desenvolupament acadèmic augmentant el seu coneixement de diferents biomarcadors per a aprendre a rebre la informació que estos proporcionen sobre l’estat físic del cos. De formació farmacèutica i nutricionista, María comparteix la seua experiència en este curs que connecta la neurociència i la neurotecnologia, des d’una mirada aplicada a la promoció de la salut.

NeurotechEU students at the Summer School on Applied Psychophysiology and Biofeedback

En primer lloc, María, creus que el tema del curs és rellevant?
Definitivament. Jo soc farmacèutica i nutricionista, però l’enfocament del meu doctorat i del meu treball diari és la prevenció i, pel que fa a la prevenció de malalties, infeccions, etc., el sistema sanitari espanyol té molta feina per fer i quants més professionals hi haja formats sobre este tema, millor.
Parlant ara com a farmacèutica, crec que si utilitzàrem més les farmàcies dins del sistema sanitari amb este enfocament, podríem fer molta més prevenció de la que estem fent i això podria suposar un breu alleugeriment de l’actual saturació del sistema sanitari.

Has aprés alguna cosa que cregues que influirà en la teua trajectòria professional?
El curs tractava sobre l’HRV, la variabilitat de la freqüència cardíaca, i el biofeedback. Això és, tal com jo ho entenc, valors físics que pots conéixer del teu cos i que tu pots emprar per a millorar i per a treballar la teua fisiologia. Per a mi, pel que fa a la prevenció, això és una canya més. Per la qual cosa no és que vaja a suportar un gir en el meu treball, però sí que podrà fer que siga molt més complet i rigorós.
Per exemple, hui en dia hi ha moltes persones que porten un wearable, és a dir, un rellotge intel·ligent que et dona l’hora, et compta els passos, mesura la teua freqüència cardíaca o registra el teu patró de son. Tanmateix, si tota eixa informació s’analitzara correctament, podria ajudar-nos a identificar que s’està desenvolupant una infecció.

Què destacaries?
Principalment, que el programa tinguera tanta part pràctica. Quan vam estar a la Universitat de Reikiavik, vam provar molts dels dispositius de què ens havien parlat en les sessions teòriques, i això fa que tot el que hem aprés siga molt més fàcil d’aplicar després.

Què tal va ser l’ambient amb els altres assistents de NeurotechEU?
La veritat és que l’ambient va ser molt bo. Hi havia perfils de tota mena i edats. Això em va agradar molt perquè no sempre tinc l’oportunitat de parlar con persones d’edats tan diverses, i és una cosa que et permet veure com es perceben les coses des de diferents perspectives pel que fa a l’experiència laboral. El mateix amb persones que estudien enginyeria o biomedicina: són perfils amb els quals no solc tractar i que et brinden perspectives molt enriquidores.