La Boğaziçi University ha organitzat este estiu el curs titulat “Robotic Rehabilitation and Brain-Computer Interface Applications“. Durant dos setmanes, una en línia i una altra presencial a Istanbul, els assistents han adquirit habilitats pràctiques en biomecànica musculoesquelètica i patologies que dificulten el moviment; robòtica mòbil i navegació; robòtica blana mèdica i exoesquelets; sensors sense fils; interfícies cervell-computadora, així com les seues aplicacions.

NeurotechEU students at the Course on Robotic Rehabilitation and BCI Applications | Can Yücesoy on LinkedIN

En el cas de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, el beneficiari de la plaça per a assistir a este curs ha sigut l’estudiant del Programa de doctorat en Tecnologies Industrials i de Telecomunicació, Lucas Sebastián Peris, qui realitza la seua tesi doctoral en el Brain-Machine Interface Systems Lab. Sorprés per la implicació dels felins en la vida de la ciutat turca, Lucas ens compta la seua experiència durant els seus dies en el curs:

A pesar que els gats poden arribar a dormir fins a 12 hores diàries, de peresosos tenen poc. Este fet el vaig poder comprovar durant el curs intensiu de NeurotechEU: Robotic Rehabilitation and BCI Applications, organitzat per la Boğaziçi University (BOUN), Istanbul. És ben sabut que esta ciutat és famosa per la quantitat de gats de carrer que deambulen pels seus carrers. Els pots trobar en qualsevol lloc: sota l’ombra d’un arbre, a la meitat de l’avinguda i, per a la meua sorpresa, dins de les pròpies aules de la universitat. Desconec si estos gats formen part de la comunitat de NeurotechEU, però clarament mai abans m’havia topat amb animals tan preocupats per la seua formació i desenrotllament personal. Així que de vagues, res.

La curiositat va matar al gat… però la satisfacció el va portar de tornada

La meua gran pregunta va ser: I per què desitgen estos felins entrar als seminaris d’un curs sobre Interfícies Cervell-Màquina? No ho puc afirmar amb seguretat, però probablement es tracta d’un motiu similar al meu: la curiositat per aprendre una cosa nova.

El curs es va desenrotllar a través de seminaris, xarrades i workshops, tots ells vinculats d’alguna forma al món de les Interfícies Cervell-Màquina (BCI, per les seues sigles en anglés), la biomecànica, la neurorrehabilitación i fins i tot a continguts més transversals, com l’emprenedoria, la innovació i el treball transdisciplinar.

No obstant això, més enllà de les hores lectives, el que destacaria són les converses amb els professors i companys, sent molts d’ells experts, professionals del seu camp, la qual cosa va fer que els descansos per a prendre café anaren quasi tan valuosos com les classes. Entre elles, recorde una conversa especialment interessant en una cafeteria prop de l’estació de Taksim amb dos companyes, Anna i Thyra, a les quals acabava de conéixer. Parlàvem sobre els nostres treballs de fi de màster i, entre tecnicismes sobre bessons digitals, BCIs per a l’avaluació de la qualitat del somni i exoesquelets controlats amb la ment, riem i gaudim mentres els gats de carrer s’acostaven a robar-nos les creïlles de la taula.

Els gats sempre cauen sobre els seus peus

Jo em movia per Istanbul com un peix fora de l’aigua; no estava acostumat a estar en una ciutat tan gran i amb tanta gent. No obstant això, els gats campen a pler. Vaig comprendre que no es tracta de conéixer el camí a la perfecció, sinó de moure’s amb confiança. Ells caminen, corren i salten a través de voreres, obres, edificis i persones, i si puntualment entropessen, mantenen la calma: sempre aterren dempeus. Crec que, precisament, eixe va ser un dels grans aprenentatges del curs: moure’s amb confiança.

NeurotechEU students at the Course on Robotic Rehabilitation and BCI Applications | Can Yücesoy on LinkedIN

A través de les diferents xarrades vam aprendre que l’èxit no passa necessàriament per ser el màxim exponent en el teu camp. L’èxit també es troba a assumir que no som perfectes i que, per això, hem d’envoltar-nos de les persones correctes perquè el conjunt guanye molt més valor.

Voler-se com a gossos i gats

De la mateixa forma en què em va sorprendre la tranquil·la convivència entre gats i gossos de carrer, no comptava que el curs organitzat per NeurotechEU comptara amb tal varietat de persones, cada una amb la seua formació, història i trajectòria. Més enllà del coneixement tècnic que vaig poder adquirir durant eixos dies, em quede especialment amb les relacions i amistats que vaig fer durant la meua estada. Este curs ha sigut una forma increïble de connectar amb persones afins amb interessos comuns i amb les mateixes ganes de continuar aprenent.

Ara que he tornat a Espanya, em propose aplicar la filosofia del gat d’Istanbul: alimentar la meua curiositat, moure’m amb confiança i continuar creant llaços amb la gent que m’envolta.