StratNeuro Retreat és una activitat que té lloc anualment al Karolinska Institutet, universitat membre de NeurotechEU

El Karolinska Institutet –universitat aliada de NeurotechEU– organitza cada any, juntament amb la Universitat Umea i el Real Institut de Tecnologia d’Estocolm, el StratNeuro Retreat, un retir l’objectiu del qual és posar en contacte a investigadors i investigadores mitjançant ponències i tallers sobre investigacions des de nivell molecular fins a cognitius i socials. Una dels 250 participant que va acudir aquest any els dies 4 i 5 de juny és Manuela de Las Casas Felgueroso, estudiant del Programa de Doctorat en Neurociències a la Universidad Miguel Hernández d’Elx (UMH) a l’Institut de Neurociències, centre misxte de la UMH i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Felgueroso ha participat en diferents activitats de NeurotechEU; en este cas, ens conta la seua experiència a Estocolm.

En primer lloc, què tres emocions destacaria dels dies al StratNeuro?

Manuela: Destacaria la motivació, tant durant el temps allí, com a l’anar-nos-en; aclaparació, pels treballs tan impressionants que fa la gent; i cansament. Però no en el mal sentit, sinó en el sentit de voler esprémer l’estànça allí, d’intentar fer coses tot el temps. De fet, vaig acudir a totes les ponències i no me’n vaig voler perdre cap.

StratNeuro 2024

Com explicaría qué es el StratNeuro?

Manuela: El definitia com un campament, una espècie de convivència en què hi ha una part acadèmica.

Eixa part acadèmica, va tenir lloc en forma de ponències o va haver tallers?

Manuela: Va haver d’ambdues. El primer dia, per exemple, estava més oritentat a estudiants de doctorat i tenia un format més de curs que de congrés. Però, també va haver xarrades, un workshop i després vam exposar els cartells dels nostres treballs. 

El taller que comenta, en què va consistir?

Manuela: En realitat hi havia tres opcions de tallers a què t’hi podies apuntar. En el meu cas, em vaig apuntar a un que consistia en treballar amb bases de dades de registres d’electrofisiologia. La idea d’este workshop era presnetar una iniciativa per a unificar les dades recollides.

Aleshores, quin era l’objectiu del taller?

Manuela: Diguem que cada laboratori té la seua manera de treballar amb les dades registrades i , per tant la idea del taller era aprendre a utilitzar una ferramenta que et peremt ‘traduïr’ estes dades en un idioma més internacional. En si, la ferramenta que comente tenia un poc de llenguatge de programació.

Ha comentat que van exposar uns cartells, a què es referix?

Manuela: Dins l’agenda hi havia organitzada una activitat en què vam poder exposar els nostres treballs mitjançant pòster. Estos es van organitzar per temàtiques, tenies l’opció de passejar per l’exposició i parlar amb els responsables de cada pòster així com de respondre a preguntes sobre el teu.

D’este intercanvi d’idees, va traure alguna que li fera canviar o replantejar el curs de la seua investigació?

Manuela: Com a tal no, perque els experiments que portava els he seguit per un altre camí, aleshores no s’ha donat l’oportunitat. Però sí que és veritat que alguns assistents que treballen en el mateix que jo van fer alguns suggeriments interessants; de fet, amb alguns d’ells vaig intercanviar contactes. Això en concret em va agradar perquè al ser predocs o posdocs l’ambient era molt informal, respectuós però informal i col·laboratiu. És una cosa que no sols ho veig bo en el sentit acadèmic, també en el sentit de com presentar el teu propi treball, l’estètica, l’organització, l’explicació en si …

En general, del retir en si, va haver-hi alguna cosa que el sorprenguera o que no esperara?

Manuela: Una de les coses que més em va sorprendre va ser que, a pesar que la majoria dels assistents eren estudiants o membres d’universitats sueques, l’ambient era internacional.

També em va agradar molt que, dins de l’agenda, hi havia un espai reservat per a tindre temps lliure, en els congressos no és eixe el cas.

Sobre les xarrades i els pòsters, em va agradar molt també assistir a aquelles que no tenien res a veure amb el meu treball. És com que et trauen un poc el cap de la pantalla del teu ordinador, també és fascinant. A mi, per exemple, sempre em crida l’atenció el que està més relació amb el meu. Llavors, a mi, com que les que més em solen trencar el cap són les que no tenen a veure amb el meu. Per a mi, assistir a eixa mena de xarrades és com fer turisme científic, i crec que això és el que de veritat t’obri un poc les mires. És una manera d’assabentar-te de què passa fora de la bibliografia que no lliges en el teu dia a dia.

Un exemple que li cridara l’atenció?

Manuela: Va haver-hi una que relacionava l’esforç en la presa de decisions relacionades amb el menjar amb l’índex de massa corporal. I clar, alhora em semblava tot controvertit, d’una banda perquè estàs posant un tema incòmode sobre la taula. I et sorgixen els dubtes d’en què es basen, quins són els paràmetres? I d’altra banda, el com s’ha arribat fins ací, també és un tema molt interessant.

Ponència a StratNeuro 2024

Llavors, Manuela, repetiria l’experiència?

Manuela: Sí, sense cap dubte. La veritat és que en si va ser una experiència molt bona, però també el tracte rebut abans, durant i després va ser molt agradable. En tot moment teníem a qui preguntar-li i fins i tot en arribar ens va buscar una representant de NeurotechEU i ens va presentar als estudiants de l’aliança, cosa que s’agraïx molt quan estàs fora i sense conéixer a ningú.